El compte dels Arbres Magics

Per Ferran Segura. Contes curts en català.

El compte dels Arbres Magics. Conte infantil. Escriptor de contes infantils en català.

El compte dels Arbres Magics

Hi havia una vegada un nen  que es deia Josep però que estava molt trist per que es veu que havia tingut una germana,que es deia Laia, però que un bon dia va desaparèixer i no se sabia ben bé com, i volia trobar-la. Un bon dia se li va apareixer un mag que li va dir que només hi havia una manera de trobar-la, tot just al final del camí dels arbres màgics.

En Josep va dir-li que siusplau li indiqués  per on era el camí, i ell li va indicar, tot just al final de la casa blava del poble.

El Josep molt feliç,content i decidit va sortir de casa i es va dirigir cap allà, va arribar a la casa blava i un cop allà va veure un caminet a la dreta que ell coneixia però que li havien dit que ningú del poble que se´n havia anat cap allà, mai més va tornar.

Ell molt valent va decidir anar-hi per que volia trobar a la seva germaneta i cap allà se´n va anar.

Al entrar a dins del camí era camí molt bonic, estava ple d´ocells, moltes plantes, era molt verd i estava ple d´animals, que no tenien cap po del Josep; a mesura que se´n dinçaba cap a dins del camí va trobar molts i molts arbres de diferentes maneres i formes, en Josep estava una mica espantat però molt valent va continuar el seu camí.

Els arbres semblava que tinguessin vida propia, però de moment no se´n movia cap, però de sobte, un cop s´havia endinsat un bon tros de camí, un arbre es va començar a moure, i li va barrar el pas; en Josep es va quedar molt sorpres i es va espantar, de sobte el arbre li va parlar i li va dir:

– Josep, que fas dins del  nostre camí secret???

– Aaa..umm.., -en josep li costava parlar- co.. com saps.. el me..meu nom??

– Els arbres màgics ho sabem toooot.. i ara dónem resposta a la meva pregunta.

– Vu.. vull anar a buscar a la meva germana, que va desaparèixer i no sé on està.

– Josep.. per poguer continuar el teu camí m´hauràs de respondre´m a unes preguntes, díguem Josep tu estudies molt i vas al col·legi.

– Si procuro estudiar per ser un nen molt espabilat.

– I treus bones notes??- Li va dir el arbre- ?

– Bé aconsegueixo aprobar el curs.

– Doncs Josep has d´estudiar més si no sempre seràs un ruc, miraràs d´estudiar més?

– Si arbre màgic, procurare estudiar més per ser més espabilat i que els meus fills segueixin el meu exemple.

– Mooolt bé Josep, continua el camí, però ves al tanto, abans d ´arribar on estar la teva germaneta et trobaràs dos obstacles més, i hauràs de superar-los, continua…

Un cop dit aixó el arbre va tornar a la seva posició i es va quedar tant quiet com estava al principi
Llavors, en Josep va poguer continuar el seu camí, el paisatge va cambiar una mica, el cel estava
ennuvolat, i semblava que es feia més fosc, els arbres no teníen tantes fulles estaven com més secs, i  gairebé no hi havien animals, només petits insectes, el camí, abans florit i ara ple de pedres. En Josep de totes maneres amb valentia continuava el seu camí. Seguien havent- hi molts arbres però amb formes més terribles, com dracs, fantasmes i petits dimonis amb afilades dents.

De cop i volta, quan semblava que s´acabava el camí, un arbre molt terrible, en forma de lleó i dues banyes molt grans al cap, es va moure molt rapidament i li va barrar el pas:

– Hoooooola Josep sóc l´arbre del camí de la sabiesa, jo sé quan els nens diuen mentides i quan no, no m´enganyis i podràs continuar el teu camí, si m´enganyes tindràs un terrible destí, et faré tres preguntes només m´has de dir si o no i prou.

– Josep, va dir el arbre, tu pegues i molestes els nens?

– No , va dir en Josep.

– Molt bé Josep, tu asmorzes bé el matí i et vesteiges sol, i t´espabiles per ana al col.legi ben puntual???

– S.. s..  No, va respondre el Josep pensant- ho molt i sabent que no ho feia.

– Ummmm ummmmm, bé , no m´has mentit Josep, anem a la tercera…

– Josep, va dir el arbre, quan  els professors et criden l´atenció els hi fas cas del que et diuen i procures concentrar-te???

– Siiii,  va dir en Josep molt convençut.

– Ummmmmmmm… ummmmm.. ummmmm, molt bé josep no m´has enganyat però t´he de dir una cosa, es tant important asmorzar , rentar-se i espabilar-se  tots els matins com estar atent a classe i fer cas els professors, evidenment  mai s´ha de pegar els nens si ells no et fan res, però si et molesten tu t´has d´imposar , parlant amb sabiesa, i si no et fan cas i continuen molestan-te es que son uns rucs i quan siguin grans tindran molts problemes durant la vida i tu com que seràs molt més llest no en tindràs. Pegar només es fa quan  no hi ha més remei, aixó sí, mai t´has de deixar molestar per ningú recorda- ho tota la vida…

I dit aixó l´arbre va tornar a la seva posició inicial i li va deixar passar unicament el va advertir de que el últim tram de camí , el portaria amb la seva germana però abans d´arribar trobaria a un arbre molt i molt poderós.

Dit això en josep es va endinsar camí amunt i al  fer uns pocs metres, igual que anteriorment  el paisatge va cambiar molt, era molt i molt fosc i només es sentia el soroll del vent que bufava i bufava, pero el més sorprenent es que no es veien arbres per enlloc, molt i molt extrany… llavors es van començà a veure molts i molts estels que il.luminaven el camí però arbres cap ni un, només el vent i els sorolls de la nit, de repent caminant,caminant, alguna cosa li va barrar el pas però en Josep no ho veia, unicament no podia passar llavors va sentir una veu que li deia:

– hoooooola Josep, soc l´arbre invisible més sabi i vell de la terra dels aaaaarbres, abans de arribar el teu destí te he de fer tres preguntes i m´has de dir tota la veritat si no no et deixaré paaaassar.

– Et diré tot el que vulguis, vull arribar al final del meu camí i trobar a la meva germaneta.

– Molt bé, josep fas cas als pares quan et diuen que estiguis quiet i que et portis bé??

– B b.. bé , si sempre procuro fer-lis cas si no s´enfaden amb mi…

– Ooooommmmm…., segona pregunta, fas tots els deures del col.legi, i sempre procures fer-los correctament, concentrant-te amb el que fas?

– Si h… ho faig…

– Ourgommm… i ara la tercera pregunta, estas quiet a la cadira, quan dines, sopes i jugues amb les teves coses, exceptuant els dolents videojocs???

– Si si…. bastant bé.

De cop i volta van començar a caure llamps i molt trons del cel i va ploure molt i molt, l´arbre amb veu molt enfadada va dir.

– Joseeeeeep m´has enganyat, et quedaràs aquí per sempre i no tornaras mai més a caaaasa teva,per que m´has dit mentiiiiiides, no trobaràs a la teva germaneta mai més!!!!!!!!

– No, noooooo, perdona´m , et diré la veriiiitat- va dir en Josep plorant molt desasperat -.

– Nooooooooooooooooo, et quedaràs aquí amb mi per sempre més, ets mentider i dolent, et convertiré en un arbre ben sec, lleig i sen se fulles ni fruiiiiiiiits!!!!!

– Noooooooo, si us plau nooooo, perdonem et diré la veritat, perdoneeeeeeeee, m.

– Ara et caurà un llampec i et convertiràs amb un arbre sec i dooolent va dir l´arbre.

– No perdooonem si us plau vull trobar a la meva germaneta i tornar a casa de debó seré bo i no diré mes mentides!!!!!!!!!!!!!  Et prometo que a partir d´ara m´estaré quiet a la cadira i quan jugui amb les meves coses em concentraré amb el jocs per nens i no jugaré tant els videojocs i em concentraré molt fent els deures, t´ho prometo si us plauuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Vull trobar a la meva germaneta que l´estimooooo mollllllt i aixó saps que es veritaaaaaaat…. perdone, m si us plau et prometo per la meva germaneta i per mi que et faré caaaaaaaas.

Dit això un llampec va anar cap el josep però abans , de tocar-lo va desapereixer i el cel es va tornar molt i molt blau, es va fer de dia i van tornar a resurgir tots els animals els arbres i les flors i nomes un arbre molt i molt maco, florit ple de fruites i flors, va parlar el josep i li va dir.

– be josep ara si que m´has dit la veritat, i mai mes diras mentides i faràs totes les coses que fins ara havies fet malament, m´has promes recordau, has de ser igual de valent que de complidor, així sempre seràs una bona persona i tiraras endavant.Continua fins aquell arc que hi ha allà baix tan bonic, i allà trobaras el que has vingut a buscar. Bona sort josep i recorda el que has promés

El josep tot content i arrepentit de dir mentides va anar cap aquell arc tant bonic i va entrar. Allà hi havia una nena molt bufona i al veure-le li va dir:

– Laia ets tu germaneta??

La nena es va girar i li va dir:

– josep has vingut a buscar-me,te he trobat molt a faltar.

Tots dos van plorar d´emoció i es van fer molts petons i abraçades. La laia li va explicar el josep que si estava allà era perque havia enganyat als arbres ja que els hi havia dit que es portava molt bé però no era veritat, ja que no feia cas de res i es portava molt malament a la escola, per aixo la van castigar els arbres. Ara ella estava molt arrepentida i volia tornar a casa amb el seu germanet, van tancar els ulls i amb un tres i no res es van  trobar tots dos a casa seva i quan anaven a la escola es portaven molt i molt bé i

MAI MES A LA VIDA ES VAN PORTAR TANT MALAMENT COM ABANS I VAN SER MOLT FELIÇOS I VAN VIURE MOLTS ANYS.

QUAN VAN SER GRANS VAN ESCRIURE UN CONTE DELS ARBRES ON NOMES ELS NENS AMB BONS PENSAMENTS I PODIEN ARRIBAR…

Fi.

El compte dels Arbres Magics és un conte de l’escriptor Ferran Segura © Tots els drets reservats.